El Virolai afirma que eren els angelets que serraren eixos turons. Però lògicament es tracte de fenòmens atmosfèrics que van produir aquest tipus de roca.

La muntanya de Catalunya, Montserrat, ens porta cap a indrets on la calma es el principal argument per pujar-hi.

Vistes panoràmiques, detalls, camins, núvols, escaladors, les pageses venent mató i mel.

Vaig passar quatre dies amb pluges i sol, però quatre dies per desconnectar, envoltats de la família, la natura i l’ aire pur, lluny de la contaminació de Barcelona.

“Em llevo pel mati ben aviat, degut als crits de la Laura, que vol sortir a patinar amb els seus nous patins de línia. Son les 7 del matí, i les campanes de Montserrat repiquen ben fort. El Marc encara dorm, no trigarà gaire en olorar les torradetes amb pernil que te preparat a la taula.

Ens disposem a fer una sortida pel funicular de Sant Joan, i allà ens agafa la pluja. Ens aixopluguem una estona, però la Laura vol anar a collir farigola i s’ en va amb la mare. El Marc que es més mandrós i jo que estic amb el genoll fotudet, baixem cap a les places, fem un vermutet, i anem a preparar el dinar. Pollastre amb farigola, el Marc m’ ajuda a tallar la ceba i a parar la taula per quan arribin els excursionistes ho tinguem tot preparat.

La becaina després de dinar no me la puc perdre. Per la tarda, es hora d’ agafar la càmera i anar pel camí dels degotalls, tot passejant tranquil·lament per gaudir d’ unes vistes i d’ un silenci espectacular.

Em diuen que senten un ocell com xiula, i de cop i volta em diuen que es un bec roig. Agafo la càmera i com si fos un reporter intento seguir el rastre de les fulles que es mouen. I de cop i volta em trobo amb aquesta meravella. Clic, ja et tinc.

Acabem el dia passejant per davant de les “pageses”. Amb les seves carpes i venent formatges d’elaboració pròpia, mel i mató. Els nens no paren de demanar formatge per tastar.

Santa innocència, encara es pensen que estan allà per oferir formatge, però no saben que es tracta de Marketing, i els papes al final hem de comprar un formatge, degut a la mirada insistent dels venedor. Però el fet de comprar, ja ens dona més marge per que els nens demanin més formatge. Això es el que més valoro. La felicitat dels nens amb un trosset de formatge a les mans i dient-me. “ Papa, t’ he agafat per tu un trosset de formatge del tou “.