divendres, 1 d’abril del 2011

EL MEU TALLER DE CUINA

Avui s' acaba un cicle del meu taller de cuina, a partir del proper taller aniré penjant les fotos i les receptes que fem entre tots. El taller es de técnica culinaria, o sigui el que fem es un plat, aplicant técniques, així és com varem decidir tractar el taller.

La recepta d' avui es en homenatge a Toni Botella, cuiner de no garie renom, però especialista en cuina de tapes selectes i creador d' un centre d' investigació i creacióde noves técniques.

Broqueta de pollastre a l' ast.


Ingredients;

1 pollastre de 1 kilo i mig
Especies pel pollastre  ( assaonador de pollastre, all mol, sal, pebre, farigola, romaní, curri )
150 cl de nata liquida
1 poma
Pals de broqueta de 13 cm
Paper PVC per fer els aros de 2 com de diametre

Elaboració;

Assaonem el pollastre amb totes les especies, i ho posem al forn juntament amb la poma, ho deixem coure durant una hora aproximadament a 190 º C.
Un cop cuit, retirem la pell, i la posem al forn, fins que quedi ben cruixent. Ho deixem refredar i ho piquem ben fi amb l' ajuda d' un ganivet fins que quedi com una pols.
Mentrestant, haurem desossat el pollastre, i el posem a la picadora, juntament amb la polpa de la poma cuita i la nata liquida. Ho triturem, i ho posem , amb l' ajuda d' una maniga, dins dels cilindres fets amb el PVC,fins a la meitat. Coloquem la broqueta, i ho reservem en fred durant 1/2 hora. Li treiem el plastic i l' arrebossem amb la pols de la pell cruixent.
I ja esta llest per menjar, aquí us deixo la foto.

Als alumnes els hi ha agradat. Desitjo que a vosaltres també.

Bon profit i fins la setmana que ve.  

Les Meves Petites Cosetes

El Marc i la Laura, la Laura i el Marc, l' ordre es indiferent, per que son tant diferents.
No semblen bessons, pero ho son,
Ros i MorenaExtrovertit i Introvertida
Poruc i Valenta
Ulls blaus, Ulls marrons

Així son els meus bessons, les meves petites cosetes. 

dijous, 31 de març del 2011

El lloc on visc, by Anna Pujabet.

Fa un temps, vaig descobrir aquets blog. l' Anna Pujabet, mare de bessons.

Em va agradar molt des de el principi, la forma d' expressar els seus sentiments. La seva naturalitat alhora d'escriure, l' exposició del seu blog.

Aquí us deixo una entrada d' avui mateix. Impressionant el video on ens mostra la diferencia que hi ha entre cultures, però que ens mostra l' esperit de sobreviure, cadascú a la seva manera, estil, costum o tradicions.

Val molt la pena....

dimecres, 30 de març del 2011

Mossen Puig i Moliner


Recordo una nit amb una pluja espatarrant, tot fent ruta pel pla de la Calma, cap Coll Formic. Feia molt fred i jo era el responsable de les 3 persones que anaven amb mi.
Es va començar a fer fosc, i una de les noies va començar a tema per la “seva vida”. Faltaven encara uns quants kilòmetres, no recordo amb exactitud quants, però realment el panorama no pintava gaire bé.  El Francesc i jo, haguéssim continuat, però era el responsable del grup i em devia a ells. Vaig decidir fer marxa enrere, ens varem aixoplugar en unes runes d’ un castell.  Vaig trobar 3 forats on hi cabien els meus companys i tapats amb una capelina varem deixar que la pluja amainés. Però allò no donava la sensació que aflueixes i vaig pensar que allà no ens podíem quedar. Vaig agafar la motxilla, els hi vaig dir que baixaríem al poble i que des de allà, trucaríem als pares, per avisar que estàvem bé.
Després de caminar una bona estona, vaig veure la llum d’ una casa. I vaig pensar que no estaria malament, demanar socors des de allà.
Vaig trucar, i em va obrir una nena d’ uns 6 anys aproximadament. Li vaig preguntar si estaven els pares.  De seguida va arribar a la porta la mare de la criatura i li vaig explicar els que ens havia passat. No va dubtar ni un instant, ens va fer entrar, ens va dir que ens trairéssim la roba mullada i que ens poséssim la roba seca que dúiem a la motxilla.
Ens van donar un got de llet calenta amb un bon raig de cognac per fer-nos entrar en calor. I vaja,si ho van aconseguir.  Ens va explicar, que ells, de joves també havien sigut minyons escoltes.
Vaig trucar a casa dels pares i ells a la Guardia Civil, llavors, no hi havien mossos. Ens varen recollir amb el típic Nissan Patrol de l’època i d’allà varem passar tot el Pla de la Calma fins arribar a Coll Formic. Varem trobar la resta de l’ expedició i realment ja no recordo que va passar després.  Però us juro que va ser una experiència que a tots i a cada un de nosaltres ens va fer créixer.  
L’esperit escolta ens va ajudar a passar aquell mal tràngol. El matrimoni del Figaró, que des de aquí agraeixo enormement, es allò tot el que representa l’ escoltisme per mi.
El 30 d’ Abril d’ aquest any celebrem els 50 anys de la seva creació. Fem una festa amb tots els que hem passat, passen i passaran pel túnel fosc fins arribar als nostres caus corresponents.
Espero trobar-me a mota gent de la meva època, explicar les batalletes i recordar lo maco que eren aquells temps.
Felicitats Putxi i sempre a punt!!!

diumenge, 27 de març del 2011

DIA DE LA SOLIDARITAT

Diumenge 27 de Març.

A part de dormir una hora menys, es posa a ploure. BUUUUUUFFF!!!

Avui és el dia de la Solidaritat a l' escola Pare Manyanet, un acte social, on es fan activitats diverses. Però la cosa més important pels nens, els quals porten parlant tota la setmana amb el seus companys de classe, és el   partit de Futbol entre els nens de P-5. El Marc, no ha parat de parlar-ne, i se’l veia molt emocionat. Fins i tot ahir, varem entrenar al pati de casa. Volia anar a veure'l jugar. Em feia molta il·lusió. De fet, jo també m' havia apuntat a un equip de pares, per estar al seu costat. 

Les 08.30 h del mati, i miro per la finestra com va caient la pluja. La cara del Marc és un poema, esta trist, decebut, angoixat, i el que més em sap greu, gelós per que sap que la seva germana, Laura, com que fa el festival de Piscina i esta coberta, es pensa que ella si que ho farà.

Les 08.45 h, trucant pel telèfon i li comuniquen a la Mercè, que s' anul·la totes les activitats , i es programa per la setmana següent. El Marc, el trobo més tranquil, alleugerat, fins i tot una mica content, veient com la seva germana no hi va tampoc. La resposta de la Laura, ha sigut la més interessant que he sentit mai. 

" Pos vale, com que sóc molt solidaria, tampoc aniré a piscina "

He rigut moltíssim, perquè ella a la seva manera, o bé, entén la solidaritat d' una manera diferent que la resta d' humans, o bé, ha sigut un "acte de defensa personal". 

De totes maneres he rigut molt.
Salut