dissabte, 9 d’abril del 2011

EL MEU TALLER DE CUINA ( bunyols de vent )


Aquesta setmana comença el tercer cicle de l’ any i el darrer de la temporada del Taller de tècnica culinaria al centre Civic Can Deu 
A la quarema, és ben típic ( gastronòmicament parlant ), el bacallà, producte estrella a totes les cases, els cigrons, els bunyols de quaresma, truita d’ espinacs, les sardines, els bunyols de bacallà...

Avui parlarem dels bunyols de quaresma o de vent i de la seva crema per acompanyar.

La recepta me la donat la meva mare, per que les mares en saben de fer aquestes coses. Encara tinc la recepta definida amb "gots i cullerades de cafè ", però ja ho passat a grams o litres.                                     Jo de petit ja em fixava com es feien, i m' agradava molt ajudar a arrebossar-los amb el sucre. Era la meva petita aportació a la cuina en aquells moments d’ infantesa. 

Els ingredients;   

250 cl de llet ( hi ha qui ho fa amb aigua, però queden massa blancs i no tant saborosos )
250 gr de farina
100 gr de mantega
Matafaluga ( o anís verd )
Pell de taronja
8 ous sencers

Elaboració;

Posem en un caço, la llet amb la matafaluga, la mantega i la pell de taronja. Ho deixem fins que arrenqui el bull. Retirem la pell de taronja i la matafaluga amb l’ ajuda d’ un colador. En el mateix caço i al foc, afegim la farina de cop i remenem amb la cullera de fusta fins que quedi una massa ben dura, que es desenganxi de les parets del caço. Ho retirem i ho deixem refredar una estona. Llavors, li afegim dos ous i ho remenem, a poc a poc, anem afegint la resta dels ous, un a un, fins que ens quedi una massa amb la textura “ de bec d’ ànec”. La quantitat d’ ous dependrà del grossor d’ aquests. Si més no, li afegirem els ous necessaris per que quedi amb la textura que hem dit abans.

En una paella amb oli d’ oliva i a foc mig i amb l’ ajuda d’ una cullera de cafè, anem posant la massa, fins que quedin dauradets. Després els passem en una safata on haurem posat sucre i els arrebossarem.  Ja estan llestos per menjar.
A l’ hora d’ arrebossar-los, s’ha de vigilar per que el sucre acostuma a fer grumolls, degut a l’ oli que hi cau. S’ haurà de canviar i posar sucre nou.  

Ara bé, per fer-los més bons, ho podem acompanyar amb una crema, ( tipus catalana ). Si el que volem fer, es farcir-los li posarem una mica més de “maizena” , però si ho volem fer per acompanyar, la deixarem més lleugera. La recepta esta pensada per fer-los farcits. 

Ingredients ;
½  de llet
4 rovells d’ ou
60 gr. de maizena
90 gr. de sucre
Pell de taronja, llimona i canyella ( per aromatitzar )

Elaboració;
Posem en un caço la llet i els aromatitzants, un cop hagi bullit, ho colem i tornem a col·locar-ho al mateix caço. Mentrestant haurem barrejat en un perol de pastisseria els rovells d’ ou, el sucre, i la maizena, amb l’ ajuda d’ una mica de llet, que haurem reservat d’ abans. Ho afegim a la llet i un cop arrenqui el bull, ho retirem, ho deixem refredar i ens disposem a farcir-los amb una màniga pastissera.
Espero que en aquets dies, ho proveu a casa, aj que ara es el temps típic per fer-los. Bon profit i fins la setmana que ve.
 

dijous, 7 d’abril del 2011

Fa temps que segueixo un bloc de fotografia....


Seguint les pistes del Google, i buscant un dubte que tenia de la meva càmera Nikon d40, vaig topar un blog que exposava tots els dubtes amb pels i senyals d’ una manera fàcil de llegir, fàcil d’ entendre i fàcil de seguir, que ni m' hagues imaginat mai., Vaja una passada. Tot en un sol bloc. Es diu Luis i és d' Alcala d' Henares

No tant sols parla de les opcions de la meva càmera, si no dels tipus de botons a l'hora disparar una foto,  objectius, filtres, posicions, etc..., t’aconsella a l’hora de comprar un producte, t'aconsella com agafar una foto en una determinada situació, com fer una foto amb el fons difuninat, etc... 

Vull compartir aquest bloc, per que penso que a tots aquells que han fet el salt de una càmera compacte a una càmera reflex, els hi anirà molt bé, si el que llegeixen a les instruccions originals, els resulta més que complexe i no ho acaben d’ entendre.

Quan tens un Nikon d40 a les mans, i veus tants botons, sempre acabes fent el més fàcil.
Es diu Automàtic i es de color verd.  Però un cop vas avançant, et dones conta realment, que tant sols estàs treien un 15 % del suc de totes les funcions que te la reflex. I es clar, invertir 600 €, per acabar a les mans d’ una càmera, no val la pena. El que volia jo, era dominar la reflex i no ella a mi.

Aquí teniu alguna mostra de les instantànies que he anat fent.

Però després de tot plegat, encara volia més, i és gracies a programes com a Lightroom d’ Adobe, que m'he anat posicionant, millorant i rectificant, tot el que la reflex, dominada per mi, es clar, no ha sabut expressar.

Ja ho diu la Paulina Jordan en el seu twiter “ El geni es compon d’ un 2% de talent i un 98 % de perseverant aplicació”.

Quina raó que té, a treballar .... 

Salut