EL MEU TALLER DE CUINA

El passat divendres, varem fer unes receptes per llepar-se els dits. O això demostraven els plats acaronats pels trossos de pai dient tots, que booooo.  

El maridatge per acompanyar era el verdejo de Rueda, anomenat LOESS .

Comencem per l’ amanida d’ espinacs amb crostonets de pa, tomàquet concassé i ou escalfat.

Ingredients;

250 gr. d’ espinacs frescs  

2 Llesques de pa de motllo

3 Tomàquet

4 Ous

25 gr. Pipes pelades

1 raig Oli d’ oliva

Sal Maldon

1 raig de glassa de vinagre Mòdena

Elaboració:

.Tallem a daus d’ 1 cm el pa de motllo i els fregim en oli d’ oliva, escorrem. 

. Mentrestant posem un caço amb aigua per escalfar l’ou.

. Encamisem un motllo per fer flams amb paper film, posem oli d’ oliva, sal i l’ ou sencer.

. Ho fem bullir a foc lent durant 5 minuts aprox., i ho refredem immediatament.

. Per fer el tomàquet concassé, l’ escaldarem tres minuts, el pelarem, li traurem les llavors i ho

  tallarem a daus d’ 1 cm

. En un bol, barregem les espinacs, amb les pipes, el tomàquet concassé, i els crostonets de pa,  

  la sal Maldon, la glassa de Mòdena i l’ oli d’ oliva.

. Per acabar, col·loquem l’ ou poche a sobre i li fem una incisió     

Que vagi de gust!!!

I continuearem pel risotto d' espàrrecs verds amb Gorgonzola i nous. 

 Ingredients

4 Llobarros en filets

1 kg de peix de sopa

 Verdures de caldo ( no posar api )

Arròs bomba

Ceba

Manat d’ espàrrecs

Formatge Gorgonzola

Nous

Elaboració :

 1.Desespinarem els llobarrets i ho reservem.

2. Fem un brou blanc amb la mirapoix de verdures i el peix de sopa.

Per fer el risotto;

Refoguem la ceba tallada a bronoise a foc lent, li afegim els espàrrecs, reservant les puntes per fer-les a la graella.

Seguidament posem  l’arròs i el deixem anacarat uns tres minuts.

ho mullem amb el brou blanc de peix ( fumet blanc ).

Deixem el risotto al seu punt i li afegim el formatge Gorgonzola per donar-li una textura cremosa.

Li afegim les nous a trossos petits.

Emplaçament del plat  

Marquem a la paella els filets de llobarro, fins que siguin cuits, aprox. 2 minuts per banda 

Posem lel risotto d' espàrrecs com a base del plat i els filets de llobarro una a sobre de l' altre.

Col·loquem les puntes dels espàrrecs al costat.

I bon profit!!!

Ens llegim passat setmana santa, en una altre recepta...


Aquest cop, les fotografies me les ha cedit l' Agnés. Moltes gracies!!!
 

Miramar - Estudi de TV a Hotel 5 *

Quan érem petits,  els diumenges, solíem anar-hi a Montjuic a passejar pels parcs, jugar a pilota, pujar a l’ arbre tort i fer una volta pels antics estudis de TV a Miramar.

Fa temps, vaig anar amb la meva càmera de fotos i em vaig seure en un d’ aquells bancs davant mateix de la façana de l’ hotel.

Realment, em va impactar la nova construcció de la façana, respectant l’ infraestructura antiga, però amb uns aires més moderns. Tanmateix sembla una moda bastant estesa en aquests moments, com podrem comprovar amb el nou centre comercial Las Arenas, convertit en un batibull de gent, aglomeracions, cues per poder veure les fonts de Montjuic, vaja, d’ això ja en parlaré un altre dia.

Pel que fa a Miramar, res de l’ altre mon, han arreglat una mica l’ esplanada, han millorat els espais verds,  el mirador on es pot veure el port de Barcelona, una font per que els gossos es banyin, davant la mirada passiva dels mossos, patrullant i perseguint els “top manta”. Ara bé, amb el bon temps que feia, vaig poder comprovar la gran pol·lució que cobreix Barcelona.

De totes maneres, la muntanya de Montjuic es espectacular amb tots els seus racons.

Salut...

EL MEU TALLER DE CUINA ( bunyols de vent )

Aquesta setmana comença el tercer cicle de l’ any i el darrer de la temporada del Taller de tècnica culinaria al centre Civic Can Deu 

A la quarema, és ben típic ( gastronòmicament parlant ), el bacallà, producte estrella a totes les cases, els cigrons, els bunyols de quaresma, truita d’ espinacs, les sardines, els bunyols de bacallà...

Avui parlarem dels bunyols de quaresma o de vent i de la seva crema per acompanyar.

La recepta me la donat la meva mare, per que les mares en saben de fer aquestes coses. Encara tinc la recepta definida amb "gots i cullerades de cafè ", però ja ho passat a grams o litres.                                     Jo de petit ja em fixava com es feien, i m' agradava molt ajudar a arrebossar-los amb el sucre. Era la meva petita aportació a la cuina en aquells moments d’ infantesa. 

Els ingredients;   

250 cl de llet ( hi ha qui ho fa amb aigua, però queden massa blancs i no tant saborosos )

250 gr de farina

100 gr de mantega

Matafaluga ( o anís verd )

Pell de taronja

8 ous sencers

Elaboració;

Posem en un caço, la llet amb la matafaluga, la mantega i la pell de taronja. Ho deixem fins que arrenqui el bull. Retirem la pell de taronja i la matafaluga amb l’ ajuda d’ un colador. En el mateix caço i al foc, afegim la farina de cop i remenem amb la cullera de fusta fins que quedi una massa ben dura, que es desenganxi de les parets del caço. Ho retirem i ho deixem refredar una estona. Llavors, li afegim dos ous i ho remenem, a poc a poc, anem afegint la resta dels ous, un a un, fins que ens quedi una massa amb la textura “ de bec d’ ànec”. La quantitat d’ ous dependrà del grossor d’ aquests. Si més no, li afegirem els ous necessaris per que quedi amb la textura que hem dit abans.

En una paella amb oli d’ oliva i a foc mig i amb l’ ajuda d’ una cullera de cafè, anem posant la massa, fins que quedin dauradets. Després els passem en una safata on haurem posat sucre i els arrebossarem.  Ja estan llestos per menjar.

A l’ hora d’ arrebossar-los, s’ha de vigilar per que el sucre acostuma a fer grumolls, degut a l’ oli que hi cau. S’ haurà de canviar i posar sucre nou.  

Ara bé, per fer-los més bons, ho podem acompanyar amb una crema, ( tipus catalana ). Si el que volem fer, es farcir-los li posarem una mica més de “maizena” , però si ho volem fer per acompanyar, la deixarem més lleugera. La recepta esta pensada per fer-los farcits. 

Ingredients ;

½  de llet

4 rovells d’ ou

60 gr. de maizena

90 gr. de sucre

Pell de taronja, llimona i canyella ( per aromatitzar )

Elaboració;

Posem en un caço la llet i els aromatitzants, un cop hagi bullit, ho colem i tornem a col·locar-ho al mateix caço. Mentrestant haurem barrejat en un perol de pastisseria els rovells d’ ou, el sucre, i la maizena, amb l’ ajuda d’ una mica de llet, que haurem reservat d’ abans. Ho afegim a la llet i un cop arrenqui el bull, ho retirem, ho deixem refredar i ens disposem a farcir-los amb una màniga pastissera.

Espero que en aquets dies, ho proveu a casa, aj que ara es el temps típic per fer-los. Bon profit i fins la setmana que ve.

 

Fa temps que segueixo un bloc de fotografia....

Seguint les pistes del Google, i buscant un dubte que tenia de la meva càmera Nikon d40, vaig topar un blog que exposava tots els dubtes amb pels i senyals d’ una manera fàcil de llegir, fàcil d’ entendre i fàcil de seguir, que ni m' hagues imaginat mai., Vaja una passada. Tot en un sol bloc. Es diu Luis i és d' Alcala d' Henares. 

No tant sols parla de les opcions de la meva càmera, si no dels tipus de botons a l'hora disparar una foto,  objectius, filtres, posicions, etc..., t’aconsella a l’hora de comprar un producte, t'aconsella com agafar una foto en una determinada situació, com fer una foto amb el fons difuninat, etc... 

Vull compartir aquest bloc, per que penso que a tots aquells que han fet el salt de una càmera compacte a una càmera reflex, els hi anirà molt bé, si el que llegeixen a les instruccions originals, els resulta més que complexe i no ho acaben d’ entendre.

Quan tens un Nikon d40 a les mans, i veus tants botons, sempre acabes fent el més fàcil.

Es diu Automàtic i es de color verd.  Però un cop vas avançant, et dones conta realment, que tant sols estàs treien un 15 % del suc de totes les funcions que te la reflex. I es clar, invertir 600 €, per acabar a les mans d’ una càmera, no val la pena. El que volia jo, era dominar la reflex i no ella a mi.

Aquí teniu alguna mostra de les instantànies que he anat fent.

Però després de tot plegat, encara volia més, i és gracies a programes com a Lightroom d’ Adobe, que m'he anat posicionant, millorant i rectificant, tot el que la reflex, dominada per mi, es clar, no ha sabut expressar.

Ja ho diu la Paulina Jordan en el seu twiter “ El geni es compon d’ un 2% de talent i un 98 % de perseverant aplicació”.

Quina raó que té, a treballar .... 

Salut    

EL MEU TALLER DE CUINA

Avui s' acaba un cicle del meu taller de cuina, a partir del proper taller aniré penjant les fotos i les receptes que fem entre tots. El taller es de técnica culinaria, o sigui el que fem es un plat, aplicant técniques, així és com varem decidir tractar el taller.

La recepta d' avui es en homenatge a Toni Botella, cuiner de no garie renom, però especialista en cuina de tapes selectes i creador d' un centre d' investigació i creacióde noves técniques.

Broqueta de pollastre a l' ast.


Ingredients;

1 pollastre de 1 kilo i mig
Especies pel pollastre  ( assaonador de pollastre, all mol, sal, pebre, farigola, romaní, curri )
150 cl de nata liquida
1 poma
Pals de broqueta de 13 cm
Paper PVC per fer els aros de 2 com de diametre

Elaboració;

Assaonem el pollastre amb totes les especies, i ho posem al forn juntament amb la poma, ho deixem coure durant una hora aproximadament a 190 º C.
Un cop cuit, retirem la pell, i la posem al forn, fins que quedi ben cruixent. Ho deixem refredar i ho piquem ben fi amb l' ajuda d' un ganivet fins que quedi com una pols.
Mentrestant, haurem desossat el pollastre, i el posem a la picadora, juntament amb la polpa de la poma cuita i la nata liquida. Ho triturem, i ho posem , amb l' ajuda d' una maniga, dins dels cilindres fets amb el PVC,fins a la meitat. Coloquem la broqueta, i ho reservem en fred durant 1/2 hora. Li treiem el plastic i l' arrebossem amb la pols de la pell cruixent.
I ja esta llest per menjar, aquí us deixo la foto.

Als alumnes els hi ha agradat. Desitjo que a vosaltres també.

Bon profit i fins la setmana que ve.  

Les Meves Petites Cosetes

El Marc i la Laura, la Laura i el Marc, l' ordre es indiferent, per que son tant diferents.
No semblen bessons, pero ho son,
Ros i MorenaExtrovertit i Introvertida
Poruc i Valenta
Ulls blaus, Ulls marrons

Així son els meus bessons, les meves petites cosetes. 

El lloc on visc, by Anna Pujabet.

Fa un temps, vaig descobrir aquets blog. l' Anna Pujabet, mare de bessons.

Em va agradar molt des de el principi, la forma d' expressar els seus sentiments. La seva naturalitat alhora d'escriure, l' exposició del seu blog.

Aquí us deixo una entrada d' avui mateix. Impressionant el video on ens mostra la diferencia que hi ha entre cultures, però que ens mostra l' esperit de sobreviure, cadascú a la seva manera, estil, costum o tradicions.

Val molt la pena....