Recordo una nit amb una pluja espatarrant, tot fent ruta pel pla de la Calma, cap Coll Formic. Feia molt fred i jo era el responsable de les 3 persones que anaven amb mi.
Es va començar a fer fosc, i una de les noies va començar a tema per la “seva vida”. Faltaven encara uns quants kilòmetres, no recordo amb exactitud quants, però realment el panorama no pintava gaire bé. El Francesc i jo, haguéssim continuat, però era el responsable del grup i em devia a ells. Vaig decidir fer marxa enrere, ens varem aixoplugar en unes runes d’ un castell. Vaig trobar 3 forats on hi cabien els meus companys i tapats amb una capelina varem deixar que la pluja amainés. Però allò no donava la sensació que aflueixes i vaig pensar que allà no ens podíem quedar. Vaig agafar la motxilla, els hi vaig dir que baixaríem al poble i que des de allà, trucaríem als pares, per avisar que estàvem bé.
Després de caminar una bona estona, vaig veure la llum d’ una casa. I vaig pensar que no estaria malament, demanar socors des de allà.
Vaig trucar, i em va obrir una nena d’ uns 6 anys aproximadament. Li vaig preguntar si estaven els pares. De seguida va arribar a la porta la mare de la criatura i li vaig explicar els que ens havia passat. No va dubtar ni un instant, ens va fer entrar, ens va dir que ens trairéssim la roba mullada i que ens poséssim la roba seca que dúiem a la motxilla.
Ens van donar un got de llet calenta amb un bon raig de cognac per fer-nos entrar en calor. I vaja,si ho van aconseguir. Ens va explicar, que ells, de joves també havien sigut minyons escoltes.
Vaig trucar a casa dels pares i ells a la Guardia Civil, llavors, no hi havien mossos. Ens varen recollir amb el típic Nissan Patrol de l’època i d’allà varem passar tot el Pla de la Calma fins arribar a Coll Formic. Varem trobar la resta de l’ expedició i realment ja no recordo que va passar després. Però us juro que va ser una experiència que a tots i a cada un de nosaltres ens va fer créixer.
L’esperit escolta ens va ajudar a passar aquell mal tràngol. El matrimoni del Figaró, que des de aquí agraeixo enormement, es allò tot el que representa l’ escoltisme per mi.
El 30 d’ Abril d’ aquest any celebrem els 50 anys de la seva creació. Fem una festa amb tots els que hem passat, passen i passaran pel túnel fosc fins arribar als nostres caus corresponents.
Espero trobar-me a mota gent de la meva època, explicar les batalletes i recordar lo maco que eren aquells temps.
Felicitats Putxi i sempre a punt!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada